GATZARA
GATZARA, l’autonomia de l’alegria es troba en un cos orquestra.
La meva pràctica artística també està vinculada amb l'educació des de les arts vives, he estat en contacte amb diferents instituts, fent feina i veient què és important pel present, encarnat en cossos plens d'hormones i moltes preguntes (generació Z i Alpha). Negar que la tecnologia és un empoderament seria una negligència, però entendre el contingut i ser crític davant seu una necessitat. Si als adults ja ens pot crear algun tipus de neguit, algú que està en una exploració del jo i una vulnerabilitat emocional més alta, la construcció de la identitat es fa més múltiple davant la definició del jo marca (jo marca entès com a producte consum davant la mostra d'intimitat de les xarxes socials). L'allau d'impulsos visuals que rebem al dia, cada vegada va més en augment, mirem la pantalla com si fos una extensió del nostre cos, i hem creat fílies al seu voltant, el mercat econòmic ho saps i, ja que el nostre sistema de valors està basat en la “fe” econòmica, aquesta cerca d'una nova divinitat per encarnar la nova creença. El concepte DIVA és l'eix central d'aquesta investigació, entenent-ne els orígens i com el mercat de la indústria musical, el capital simbòlic, l'hegemonia visual i el seu context ha anat modelant aquest arquetip que forma part del nostre imaginari col·lectiu. En fonts més acadèmiques fan de mentors gent morta com Agamben (Què és Contemporani) i Marx (El capital) i també gent viva com Jon I. Illescas (La Dictadura del Videoclip) entre d'altres. En aquesta investigació escènica, la paraula DIVA va acompanyada d'una materialitat corporal, que respira i es codifica a través de privilegis i sosté l'espai amb la paraula, el cant, el vestuari i el moviment i la cosificació i presència.
PROJECTE RESIDÈNCIES EN DIÀLEG 23
